Tanmateix, quan hi ha un estrenyiment o una obstrucció de les artèries que porten la sang a les cames, podem estar davant d’una malaltia arterial perifèrica (MAP).
Aquesta malaltia pot provocar dolor en caminar, sensació de cansament a les cames, canvis en la temperatura o el color dels peus i, en els casos més avançats, ferides que no cicatritzen o dolor fins i tot en repòs.
Davant d’aquests símptomes és important fer una valoració per un especialista en cirurgia vascular.
Des de Berkelium Surgical Group a Barcelona estudiem cada cas de manera individual per conèixer on es troba el problema arterial, quin grau d’afectació hi ha i quina és l’opció de tractament més adequada.
Què és la malaltia arterial perifèrica?
Apareix quan les artèries que porten sang a les cames s’estrenyen o s’obstrueixen i dificulten el flux correcte cap als músculs i els teixits.
La causa més freqüent és l’aterosclerosi, un procés en què s’acumulen plaques a la paret de les artèries.
Entre els principals factors que en poden afavorir l’aparició hi ha:
- Tabaquisme
- Diabetis
- Hipertensió arterial
- Colesterol elevat
- Sobrepès
- Malaltia renal crònica
- Edat avançada
- Sedentarisme
- Antecedents de malaltia cardiovascular
La malaltia arterial perifèrica no només afecta les cames. També és un marcador de malaltia vascular en altres parts del cos i s’associa a un risc cardiovascular més elevat. Per aquest motiu, el diagnòstic permet no només tractar els símptomes de les cames, sinó també valorar i controlar els factors de risc cardiovascular.
Quins són els símptomes més freqüents?
Els símptomes poden variar molt d’una persona a una altra. Algunes persones poden tenir malaltia arterial perifèrica sense notar símptomes clars, mentre que d’altres presenten molèsties importants en caminar.
- Dolor o rampes a les cames en caminar (als bessons, les cuixes, els glutis o els peus) i necessitat d’aturar-se perquè desaparegui el dolor
- Cansament o pesadesa de cames
- Peus freds i/o canvis de coloració i d’aspecte de la pell
- Dolor en estar estirat al llit
- Ferides que triguen molt a cicatritzar
Claudicació intermitent
És un dels símptomes més freqüents de la malaltia arterial perifèrica.
Normalment apareix quan els músculs de les cames necessiten més oxigen del que les artèries són capaces de proporcionar durant l’exercici.
El pacient pot començar a caminar amb normalitat, però després de recórrer una determinada distància apareix dolor, rampa, cansament o sensació de pressió en una cama. En aturar-se, les molèsties desapareixen o milloren i pot tornar a caminar.
Isquèmia crònica crítica de l’extremitat
És una forma greu de malaltia arterial en què hi ha un aportament insuficient de sang a la cama o al peu, i poden aparèixer:
- Dolor intens en repòs i durant la nit
- Ferides o úlceres que no cicatritzen
- Necrosi o gangrena
- Canvis importants en el color dels dits o del peu
En aquestes situacions és especialment important una valoració preferent per un cirurgià vascular, per a un diagnòstic precoç i un tractament amb l’objectiu de recuperar el flux sanguini mitjançant una estratègia de revascularització i, quan sigui possible, afavorir la cicatrització i evitar la pèrdua de l’extremitat.
Tractament de la malaltia arterial perifèrica
El tractament inicial pot incloure mesures per controlar els factors de risc cardiovascular i medicació quan està indicada.
Quan els símptomes continuen sent limitants malgrat aquestes mesures, es pot valorar una tècnica de revascularització per millorar el flux sanguini.
Tècniques per cateterisme (tractament endovascular)
L’angioplàstia és una tècnica mínimament invasiva que permet tractar una artèria malmesa o obstruïda des de l’interior del vas sanguini.
Habitualment s’introdueix un catèter a través d’una petita punció i es porta fins a la zona afectada. Un cop allà, es pot utilitzar un baló per dilatar l’artèria i millorar el pas de la sang.
En determinades situacions també s’hi pot col·locar un stent (una petita estructura metàl·lica que ajuda a mantenir oberta l’artèria).
Un dels principals avantatges dels tractaments endovasculars és que permeten tractar determinades lesions amb tècniques menys invasives que una cirurgia oberta.
Bypass arterial
Quan hi ha una obstrucció arterial extensa o determinades lesions no són adequades per a un tractament endovascular, es pot plantejar un bypass arterial.
El bypass consisteix a crear una nova via perquè la sang pugui circular al voltant de la zona de l’artèria que està obstruïda.
Per fer-ho es pot utilitzar una vena del mateix pacient o un conducte protèsic, segons la localització de la lesió i les característiques de cada cas.
D’aquesta manera, la sang pot tornar a arribar als teixits de la cama o del peu que rebien un aportament insuficient.
La cirurgia de bypass continua tenint un paper important en determinats pacients, especialment quan la tècnica endovascular no ofereix una alternativa adequada o quan ha fallat.
Cirurgia híbrida
En determinats pacients, el tractament més adequat no consisteix únicament a fer una tècnica endovascular o una cirurgia oberta.
La cirurgia híbrida combina totes dues estratègies durant el tractament.
Per exemple, es pot fer una intervenció quirúrgica sobre una artèria determinada i, durant el mateix procediment, tractar una altra zona amb angioplàstia o col·locació d’un stent.
Aquesta combinació permet adaptar el tractament a l’anatomia concreta de cada pacient i abordar lesions que afecten diferents segments arterials.
La utilització de tècniques endovasculars, cirurgia oberta i procediments híbrids permet disposar de diferents eines per aconseguir l’objectiu principal: millorar el flux sanguini cap a l’extremitat sempre que estigui indicat.
Quin tractament és el més adequat per a mi?
No hi ha una única tècnica que sigui la millor per a tots els pacients.
L’elecció depèn de diferents factors:
- La localització de la lesió, la seva extensió i les seves característiques
- Intensitat dels símptomes i existència de ferides o úlceres
- Estat general del pacient
- Tractaments fets anteriorment
- Objectius i preferències del pacient
Per aquest motiu, abans de plantejar una intervenció és important fer un estudi vascular complet i personalitzat.