En alguns pacients, aquests problemes es deuen a una insuficiència de les venes pelvianes. En d’altres, poden estar relacionats amb la compressió d’una vena per estructures anatòmiques properes, com passa en les síndromes de May-Thurner o de Nutcracker.
Què és la patologia venosa pelviana?
Les venes de la pelvis recullen la sang de diferents òrgans i teixits i la condueixen cap al sistema venós central. Quan el retorn venós s’altera, es pot produir una acumulació de sang i un augment de la pressió dins de les venes pelvianes.
Això pot afavorir l’aparició de varius pelvianes i provocar símptomes que poden ser persistents o empitjorar en determinades circumstàncies. Entre els símptomes que poden aparèixer hi ha:
- Dolor pelvià crònic
- Dolor durant les relacions sexuals
- Sensació de pressió o pesadesa a la pelvis
- Molèsties que empitjoren en estar molt de temps dret
- Dolor que pot augmentar al final del dia
- Varius a la pelvis, la vulva o la regió perineal
- Varius atípiques a les cames
- Inflor o molèsties a les extremitats inferiors
No tots els pacients amb aquests símptomes presenten una malaltia venosa pelviana, per la qual cosa és important fer un estudi individualitzat.
Síndrome de congestió pelviana
La síndrome de congestió pelviana està relacionada amb la presència de venes pelvianes dilatades i alteracions del retorn venós.
És una causa possible de dolor pelvià crònic, especialment en dones, i pot estar relacionada amb la insuficiència de determinades venes pelvianes.
El dolor pot ser continu o intermitent i pot empitjorar després d’estar dret molt de temps o en determinades circumstàncies.
El diagnòstic requereix descartar altres causes de dolor pelvià i valorar el sistema venós amb proves d’imatge.
Com es diagnostiquen?
El diagnòstic requereix conèixer l’anatomia i el funcionament del sistema venós.
Segons cada cas, es poden utilitzar diferents proves:
- Eco-Doppler
- Angio-TC
- Ressonància magnètica
- Flebografia
Síndrome de May-Thurner
La síndrome de May-Thurner es produeix quan una artèria comprimeix una vena, habitualment la vena ilíaca comuna esquerra, contra estructures òssies de la columna.
Aquesta compressió pot dificultar el retorn de la sang des de l’extremitat inferior i afavorir símptomes com:
- Inflor d’una cama
- Pesadesa
- Dolor
- Varius
- Sensació de tensió a l’extremitat
En alguns pacients pot afavorir l’aparició d’una trombosi venosa profunda.
No totes les persones que presenten una compressió anatòmica tenen símptomes ni necessiten tractament. La decisió depèn de la repercussió clínica i de les característiques de cada cas.
Síndrome de Nutcracker
La síndrome de Nutcracker fa referència a la compressió de la vena renal esquerra per estructures arterials i anatòmiques properes.
Aquesta alteració pot dificultar el retorn venós des del ronyó i, en determinats pacients, estar relacionada amb congestió venosa pelviana i altres símptomes.
Es pot manifestar amb:
- Dolor abdominal o lumbar
- Símptomes de congestió pelviana
- Varius pelvianes
- Presència de sang a l’orina
La presència d’una compressió anatòmica a les proves d’imatge no implica necessàriament que hi hagi una síndrome clínicament rellevant. Cal correlacionar les troballes amb els símptomes i fer una valoració especialitzada.
Opcions de tractament quirúrgic
Embolització
L’embolització és una tècnica endovascular que permet tractar determinades venes responsables de la congestió pelviana.
Es fa mitjançant un catèter que s’introdueix al sistema venós i es dirigeix cap a les venes afectades.
Un cop localitzada la vena responsable, es poden utilitzar diferents materials per tancar-la de manera controlada i reduir el flux venós anòmal.
L’objectiu és disminuir la congestió i millorar els símptomes relacionats amb les varius pelvianes.
Stenting venós
En determinats pacients hi ha una obstrucció o compressió venosa que dificulta el retorn de la sang. Quan aquesta alteració és significativa i hi ha una indicació adequada, es pot plantejar un tractament endovascular amb la col·locació d’un stent venós.
L’stent és un dispositiu que es col·loca dins de la vena per mantenir obert el segment comprimit o obstruït i facilitar el flux sanguini.
Seguiment després del tractament
El seguiment depèn del procediment fet i de les característiques de cada pacient.
Després d’una embolització pot caldre valorar l’evolució dels símptomes i comprovar la resposta al tractament.
En pacients tractats amb stenting venós és especialment important fer controls per comprovar el funcionament i la permeabilitat del dispositiu.
Quan cal consultar un especialista vascular?
És recomanable fer una valoració especialitzada si presentes algun dels símptomes esmentats.
La patologia venosa pelviana pot ser complexa i requereix diferenciar entre troballes anatòmiques sense repercussió i alteracions que realment expliquen els símptomes.
El diagnòstic i el tractament de les malalties venoses pelvianes requereixen conèixer amb precisió l’anatomia i el funcionament del sistema venós.
Des de Berkelium Surgical Group estudiem cada cas de manera individualitzada per identificar l’origen dels símptomes i valorar les diferents alternatives de tractament.
Quan està indicat, disposem de tècniques endovasculars com l’embolització de varius pelvianes o l’stenting venós, amb l’objectiu de millorar el retorn venós i oferir una solució adaptada a les característiques de cada pacient.