Quan la circulació sanguínia és insuficient, una ferida al peu pot tenir dificultats per cicatritzar i evolucionar cap a una lesió més profunda. Per aquest motiu, davant d’una ferida que no cicatritza, una lesió als dits o signes de manca de circulació, és important fer una valoració vascular precoç.
Què és el peu diabètic?
El peu diabètic fa referència a les alteracions que poden aparèixer als peus de les persones amb diabetis i que augmenten el risc de desenvolupar ferides, úlceres, infeccions i altres complicacions.
La diabetis pot afectar els nervis i provocar una disminució de la sensibilitat. Això pot fer que petites lesions, fregades o ferides passin desapercebudes. També es pot associar a malaltia arterial perifèrica, que redueix l’aportament de sang i oxigen als teixits.
Entre els problemes més freqüents hi ha:
- Ferides que no cicatritzen, úlceres als dits o a la planta del peu
- Durícies i lesions per pressió
- Canvis de coloració dels dits
- Dolor al peu o a l’extremitat
- Pèrdua de teixit, necrosi o gangrena
- Infeccions
No totes les lesions del peu diabètic tenen un origen vascular. Per això és important determinar si hi ha una alteració de la circulació i quina importància té.
Avaluació vascular del peu diabètic
La valoració vascular té com a objectiu determinar si hi ha una alteració del flux sanguini i conèixer quines artèries estan afectades.
L’exploració comença amb una valoració clínica del peu i de l’extremitat.
S’analitza, entre altres aspectes:
- Estat de la pell
- Polsos arterials
- Característiques de les ferides i presència o absència de signes d’infecció
- Presència de necrosi
- Sensibilitat
Segons les troballes, es poden fer diferents proves per estudiar la circulació.
Eco-Doppler arterial
Permet estudiar les artèries de l’extremitat i detectar estrenyiments o obstruccions.
És una prova no invasiva que permet analitzar el flux sanguini i localitzar els diferents segments afectats.
En pacients amb diabetis, la interpretació d’algunes proves pot ser més complexa a causa de la calcificació de les artèries. Per aquest motiu, en determinades situacions cal complementar l’estudi amb altres tècniques.
Angio-TC i altres proves d’imatge
Quan hi ha una malaltia arterial significativa i es valora una revascularització, pot caldre fer una angio-TC o una altra prova d’imatge.
Aquestes exploracions permeten conèixer amb més detall:
- Localització de les obstruccions
- Extensió de la malaltia arterial
- Estat de les artèries per sota del genoll
- Possibilitats d’accés i de tractament
- Característiques anatòmiques de l’extremitat
En casos seleccionats es poden utilitzar altres tècniques diagnòstiques per valorar la perfusió dels teixits.
Isquèmia del peu
La isquèmia es produeix quan l’aportament de sang als teixits és insuficient.
En els casos més avançats pot aparèixer una situació anomenada isquèmia crònica crítica de l’extremitat, en què hi ha un risc elevat de pèrdua de teixit i d’amputació si no s’aconsegueix millorar la perfusió.
Revascularització de les extremitats
La revascularització té com a objectiu millorar l’aportament de sang a l’extremitat mitjançant una intervenció sobre les artèries afectades.
Segons l’anatomia i les característiques del pacient, es pot fer amb tècniques endovasculars, cirurgia oberta o una combinació de totes dues.
Tractament endovascular
Les tècniques endovasculars permeten tractar determinades obstruccions arterials des de l’interior dels vasos sanguinis.
A través d’un catèter es pot accedir a la zona afectada i fer diferents procediments, com ara:
- Angioplàstia amb baló
- Col·locació d’stents en casos seleccionats
- Tractament de lesions arterials complexes amb diferents dispositius
Cirurgia oberta
En determinats pacients pot caldre fer una cirurgia oberta per crear una nova via per on la sang pugui arribar als teixits afectats.
Una de les tècniques utilitzades és el bypass, mitjançant el qual es connecta un segment arterial situat abans de l’obstrucció amb un altre situat després, utilitzant una vena del mateix pacient o una pròtesi vascular segons les característiques del cas.
Salvament de l’extremitat i prevenció d’amputacions
L’objectiu del tractament del peu diabètic amb malaltia vascular greu és preservar l’extremitat sempre que sigui possible i aconseguir unes condicions adequades per a la cicatrització.
La revascularització pot ser un element fonamental, però no és l’únic tractament necessari.
En determinats pacients caldrà fer, a més, una neteja quirúrgica dels teixits afectats, tractament de la infecció, cures especialitzades, descàrrega de la zona i control metabòlic.
En alguns casos, malgrat tots els tractaments, pot ser necessària una amputació limitada. Quan passa això, l’objectiu és preservar la màxima longitud i funcionalitat possible de l’extremitat.
Abordatge multidisciplinari del peu diabètic
El tractament del peu diabètic requereix sovint la participació coordinada de diferents especialistes.
Segons les necessitats de cada pacient hi poden intervenir:
- Cirurgia vascular
- Endocrinologia
- Podologia
- Cirurgia ortopèdica o traumatologia
- Malalties infeccioses
- Rehabilitació
Aquest enfocament coordinat permet abordar la malaltia des de diferents perspectives i pot ser especialment important en lesions complexes.
El nostre objectiu: preservar l’extremitat
El peu diabètic és un problema complex que requereix identificar de manera precoç els factors que poden impedir la cicatrització.
Des de Berkelium Surgical Group estudiem cada cas de manera individualitzada, valorant la circulació arterial, les característiques de la lesió i l’estat general del pacient.
El nostre objectiu és oferir l’estratègia més adequada per a cada situació, coordinant quan calgui el tractament vascular amb el maneig de la ferida, el control de la infecció i la resta de cures necessàries per afavorir la cicatrització, preservar la funcionalitat i reduir el risc d’amputació.