Un aneurisma d’aorta apareix quan una zona de la paret de l’aorta es dilata de manera anormal.
Moltes vegades, els aneurismes no produeixen símptomes i es descobreixen casualment durant una prova d’imatge feta per un altre motiu. Alguns aneurismes poden augmentar de mida amb el temps i, segons les seves característiques, arribar a presentar complicacions greus.
Per aquest motiu, quan es detecta un aneurisma és important fer-ne un seguiment per un especialista i valorar de manera individualitzada si cal tractar-lo.
Des de Berkelium Surgical Group estudiem cada cas per conèixer les característiques de l’aneurisma i determinar quina és l’estratègia més adequada: seguiment, tractament endovascular, cirurgia oberta o tècniques endovasculars complexes.
Per què es produeix un aneurisma d’aorta?
Hi ha diferents factors relacionats amb l’aparició i l’evolució dels aneurismes:
- Edat
- Tabaquisme
- Hipertensió arterial
- Aterosclerosi
- Antecedents familiars d’aneurisma
- Sexe masculí
- Algunes malalties hereditàries del teixit connectiu
- Antecedents de determinades malalties o lesions de l’aorta
No tots els aneurismes evolucionen de la mateixa manera. Per això, a més de la mida, és important valorar-ne la localització, la forma, la velocitat de creixement i les característiques generals del pacient.
Aneurisma d’aorta abdominal
És un dels més freqüents i correspon al segment de l’aorta que travessa l’abdomen. Molts aneurismes abdominals són asimptomàtics i es detecten casualment.
Quan produeixen símptomes, aquests poden incloure:
- Dolor abdominal persistent
- Dolor lumbar
- Sensació de pressió o molèsties a l’abdomen
- Sensació d’una massa abdominal que batega
El risc associat a un aneurisma depèn, entre altres factors, de la seva mida, evolució i característiques.
Aneurisma d’aorta toràcica
L’aneurisma també es pot localitzar al tòrax.
Pot afectar diferents segments de l’aorta i el tractament depèn de la seva localització exacta i de les seves característiques.
Igual que passa amb els aneurismes abdominals, alguns poden romandre sense símptomes durant molt de temps.
Quan apareixen símptomes, es poden manifestar com:
- Dolor al pit
- Dolor a l’esquena
- Dificultat per respirar
- Tos o molèsties relacionades amb la compressió d’estructures properes
Aneurismes aortoilíacs
En algunes persones la dilatació no es limita exclusivament a l’aorta abdominal, sinó que també afecta les artèries ilíaques, que són les artèries que continuen des de l’aorta cap a la pelvis i les cames.
El tractament pot ser especialment complex perquè cal preservar el flux sanguini cap a diferents territoris, incloses les extremitats i, en determinades circumstàncies, les artèries que irriguen la pelvis.
Dissecció d’aorta
Es produeix quan es crea una doble llum a l’aorta per la ruptura d’una de les capes.
Es pot produir de manera aguda i causar símptomes importants, per la qual cosa requereix una valoració mèdica urgent.
Un dels símptomes més característics és un dolor intens i sobtat al pit o a l’esquena.
El tractament depèn principalment de la localització de la dissecció i de si hi ha complicacions.
Com es diagnostiquen?
El diagnòstic i el seguiment dels aneurismes es fan mitjançant diferents proves d’imatge.
Ecografia: L’ecografia abdominal es pot utilitzar per detectar determinats aneurismes d’aorta abdominal i fer-ne el seguiment. És una prova senzilla, no invasiva i que no utilitza radiació.
Angio-TC: Permet obtenir imatges detallades de l’aorta i de les seves branques. És especialment important quan es planifica una intervenció, ja que permet conèixer:
- Mida de l’aneurisma
- Localització
- Longitud
- Anatomia de les artèries
- Relació amb les branques arterials
- Característiques de les zones on s’ha de fixar una endopròtesi
Ressonància magnètica: En determinats pacients es pot utilitzar per estudiar l’aorta i fer-ne el seguiment, segons les característiques de cada cas.
Quan cal tractar un aneurisma?
En alguns pacients es recomana fer un seguiment periòdic mitjançant proves d’imatge i el control dels factors de risc cardiovascular.
La decisió de reparar un aneurisma depèn de les característiques següents:
- Anatomia de l’aorta i de les seves branques
- Mida, forma, localització i velocitat de creixement
- Factors del pacient: edat, estat general, antecedents i esperança de vida
- Símptomes
Tot això determina el risc de la cirurgia, que condueix a la indicació de la intervenció. Per aquest motiu, la mida de l’aneurisma és important, però no és l’únic criteri que determina la necessitat de tractament.
Tècniques d’intervenció quirúrgica
Cirurgia oberta de l’aorta
Tècnica mitjançant la qual s’accedeix directament a l’aorta per substituir el segment afectat per una pròtesi o conducte vascular que permet que la sang circuli per una nova via i evita que la pressió arterial actuï sobre la paret debilitada de l’aneurisma.
Es tracta d’una intervenció de més complexitat que una reparació endovascular i requereix una valoració acurada de l’estat general del pacient.
Malgrat el desenvolupament de les tècniques endovasculars, la cirurgia oberta continua tenint un paper important en determinats pacients, especialment quan l’anatomia no permet una reparació endovascular adequada o quan les característiques i l’esperança de vida del pacient fan que pugui ser una opció apropiada.
Reparació endovascular d’aneurismes
EVAR (EndoVascular Aneurysm Repair): reparació endovascular d’un aneurisma d’aorta abdominal.
És una tècnica mínimament invasiva en què s’introdueix una endopròtesi vascular a través de les artèries, habitualment des de l’engonal.
L’endopròtesi es col·loca a l’interior de l’aorta i permet que la sang circuli per dins del dispositiu, cosa que redueix la pressió sobre la paret de l’aneurisma.
Per considerar aquesta intervenció cal que l’anatomia de l’aorta i de les artèries d’accés sigui adequada per col·locar i fixar correctament l’endopròtesi.
El TEVAR (Thoracic Endovascular Aortic Repair) està indicat per tractar malalties de l’aorta toràcica. En aquests casos ofereix una alternativa menys invasiva que la cirurgia oberta, molt important en aquest territori.
No tots els aneurismes presenten una anatomia senzilla. En alguns pacients, l’aneurisma afecta zones properes a les artèries que porten sang a òrgans importants o s’estén per diferents segments de l’aorta. Aquests casos requereixen una planificació més avançada i poden necessitar tècniques endovasculars complexes.
Entre les possibilitats hi ha diferents tipus d’endopròtesis dissenyades per adaptar-se a anatomies complexes, com els dispositius fenestrats (FEVAR) o ramificats (BEVAR) en pacients seleccionats.
El tractament endovascular pot oferir determinats avantatges davant d’una cirurgia oberta, com una agressió quirúrgica menor i una recuperació inicial generalment més ràpida. Tanmateix, el seguiment de la tècnica endovascular requereix un control més estret amb proves d’imatge. La decisió sempre depèn del cas i s’ajusta per oferir la millor tècnica possible al pacient.
Per aquest motiu, abans de decidir entre cirurgia oberta i tractament endovascular és important valorar tant els beneficis immediats com les necessitats de seguiment a llarg termini.
Quan cal consultar un cirurgià vascular?
Si t’han diagnosticat un aneurisma d’aorta, és important fer una valoració especialitzada encara que no tinguis símptomes. També és recomanable consultar si tens antecedents familiars d’aneurisma o factors de risc associats a malaltia vascular.
Rebre el diagnòstic d’un aneurisma pot generar molts dubtes.
- Cal que m’operin?
- Puc esperar?
- És millor una cirurgia oberta o un tractament endovascular?
- Podré fer vida normal?
- Necessitaré controls després del tractament?
La resposta depèn de les característiques concretes de cada aneurisma i de cada pacient.
El nostre objectiu és estudiar cada cas amb detall i oferir l’estratègia més adequada, explicant al pacient les diferents alternatives, els seus beneficis, els seus riscos i el seguiment necessari.